Finalment...valorem tot el que s'ha treballat!

VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA, AL LLARG DELS QUATRE MESOS

Aquesta ha estat una assignatura bastant diferent de com l'havia imaginat en un primer moment. Al principi del semestre, em va costar una mica enganxar el fil conductor de l'assignatura, però a poc a poc, a força d'esforç i ganes ha anat tenint sentit tot el que s'ha fet.

Ha estat un semestre de molt treball, tant el blog com el quadern necessita una constant dedicació. Això ha fet que de vegades hagi hagut moments d'estrès i nervis, pel fet de pensar que no arribava amb tot.

Però ara, al final d'aquest recorregut, puc dir que he après molt, que he tocat temes nous i que el fet de poder veure com es senten els altres companys en el seu període de pràctiques, m'ha fet reflexionar sobre les que jo vaig fer en el seu moment.

L'assignatura és interessant, tant per els temes tractats, com pel fet d'haver de treballar tant amb el blog. Penso que el blog, de vegades sentim que és una càrrega, però al mateix temps crec que és necessari per a nosaltres com a futurs docents. Ja que el maneig de les tecnologies és cada vegada més vigent dins de les aules.

D'altra banda, parlant de competències, crec que al llarg dels quatre mesos he anat augmentant-les i fent que les possibles debilitats que tenia al principi, s'anessin allunyant o minimitzant, per anar passant a ser virtuts com a professional.

Penso que a poc a poc he anat fent, de mi mateixa, una persona més autònoma en l'aprenentatge. He après a contrastar informacions, reflexionar sobre el que tenia davant, per així poder arribar a les meves pròpies conclusions.

Tot el nomenat anteriorment, comporta el fet de poder reflexionar sobre com van ser les meves pràctiques i com era el funcionament del centre on les vaig fer. Així, avui dia, puc dir que sigues quins eren les fortaleses i debilitats del centre d'educació infantil on vaig cursar les meves pràctiques.

En conclusió, he anat treballant, en general, una mica totes les competències de l'assignatura, algunes més que unes altres, cosa que fa que em senti contenta i bé amb mi mateixa. Ara puc dir, que meva motxilla personal d'aprenentatges, es va omplint de coneixements realment necessaris per al meu futur.

Les etiquetes d'aquesta entrada, toquen una mica cadascuna de les competències de l'assignatura, per això, no vaig a escollir cap en particular. Totes elles han estat exposades d'alguna manera al llarg d'aquesta entrada.

El nostre documental!

Documental: EL TREBALL PER PROJECTES!

En aquesta darrera entrada havíem de penjar el nostre documental, però com no tenim tots els permisos necessaris per a que aquest estigui en la xarxa, per desgràcia no el podem penjar ni que quedi aquí per a futures persones que el vulguin veure.

Si paro a reflexionar sobre com ha anat aquest treball, el primer que em ve al cap es la gran enfeinada que ha comportat, ja que necessitava molta planificació, posar-nos d’acord tots els components del grup sobre que anàvem a investigar, etc. Però vull remarcar que poc a poc, el treball va anar agafant un ful conductor que ens va ser de gran ajuda, i que quan ens vam adonar, ja teníem tot el necessari per a començar a muntar el nostre documental.

Haver investigat sobre el treball per projectes, ha set una experiència única, ja que és una forma increïble de treball dintre de les aules, i els nens t’aporten tants aspectes nous i màgics, que no hi ha realment paraules per a definir-ho.

Personalment, penso que el treball per projectes és una  de les formes més completes que hi ha per a tenir en compte els interessos dels nens i treballar des de aquest punt de partida. A més, les mestres prenen un paper de guies, per tant els infants són els que arriben, per ells mateixos, als coneixements que els interessen i així podem dir que els aprenentatges són significatius per a ells.

Realitzar aquest documental ha set una experiència molt interessant i útil per a mi, m'ha encantat!

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada són: l'autonomia de l'aprenentatge i la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.

Un documental ens aporta...

REFLEXIÓ SOBRE QUE ENS APORTA UN DOCUMENTAL I QUE M'HAN APORTAT ELS QUE HAN SET EXPOSATS A CLASSE.

Els documentals, tots en general, ens ajuden a poder seguir ben de prop un tema que ens interessa i que volem conèixer amb més profunditat. Els missatges que transmeten els documentals són clars, per tant, fan que ens enganxem a ells i ens motivin a seguir veient-los i aprenent coses noves.

Per tant, penso que tots els documentals que es van exposar a classe tenien un objectiu ben marcat, el qual era:

-              - Donar a conèixer el tema sobre el qual havien investigar i mostrar-lo a la resta de companys.

Si les persones que fan el documental, des de el moment cero hi posen interès, aquest acabarà sent un gran treball, i segurament sigui d’un gran interès per a la resta de persones. Els documentals han de ser un recurs que estigui allà per a quan els necessitem.

Tornant als documentals dels meus companys, penso que cadascun d’ells tenia aspectes nous i interessants. Però m’agradaria comentar un documental en específic. No recordo bé el títol, però era el de l’escola “alternativa”, que el va fer el grup de Sol.

El vídeo em va enganxar des de el moment cero, perquè tot el que anava dient les persones entrevistades, era més o menys una cara oposada al nostre sistema. Era increïble la visió que tenien d’infància, de necessitats dels nens, etc.

Sé que realment, donen importància a la natura, a la experimentació, al desenvolupament individual de cadascun. Aquests són aspectes que si tenen a veure amb la nova concepció d’educació que hi ha dintre d’algunes aules, però el que realment em va xocar, fou el fet de que tinguessin tant “d’odi” cap a les escoles.

Penso que si realment obrissin un poc més la seva visió i intentessin conèixer algunes escoles que fan un treball sensacional, pot ser alguns comentaris els canviarien. I poc a poc, anirien acceptant un poc més la paraula escolarització, per a nens petits.

Per anar acabant dir que cadascun dels treballs exposats han set interessants i que penso que tots han treballat temàtiques que ens interessen i ens ajuden a seguir endavant en el nostre camí d’estudi, i en el nostre futur com a mestres.

Les etiquetes que crec que he tractat en aquesta entrada han set : 1.1 i 1.4 ja que, he buscat informació per ampliar el tema del documental i sobretot he estat fent una visita virtual a molts dels blogs de companys i companyes.

Què ens aporta un documental? Comencem a reflexionar!

REFLEXIÓ SOBRE LES POSSIBILITATS EDUCATIVES D'UN DOCUMENTAL

En la nostra opinió, un documental pot oferir diverses possibilitats educatives, ja que es pot treballar un tema d'interès. A causa de la manera en què es presenta (visualment), s'aconsegueix captar l'atenció d'una forma dinàmica i amena.

L'objectiu d'un documenta sempre és formatiu ja que es busca la intencionalitat: donar a conèixer aspectes sobre un tema determinat així com ampliar algun tema. Els documentals han de poder ser utilitzats com a part d'un projecte de recerca i sempre han de ser oferts en un context i un temps concret per evitar que quedi com un document aïllat i incoherent.

Considerem que en alguns documentals en els quals solen parlar especialistes sobre un tema determinat, el vocabulari en ocasions sol ser difícil per a la seva comprensió, la qual cosa suposa ampliar coneixements així com utilitzar un vocabulari més específic. Pensem que és molt important adequar el documental segons l'edat així com la formació dels espectadors.

Pensem que aquesta és una eina educativa de la qual no s'ha d'abusar. No obstant això, és idoni dur-ho a terme en la part final d'un projecte de recerca, una vegada que s'ha dut a terme prèviament un procés de cerca i reflexió per posteriorment donar pas a una ampliació i comprovació d'hipòtesi.

Documentals en la xarxa -----> Sistema Educatiu Finlandès.

SISTEMA EDUCATIU DE FINLANDIA, UN EXEMPLE A SEGUIR!

Després d’haver passat una gran estona cercant diversos documentals per la xarxa, m’ha costat decidir-me per a comentar un tan sols. He trobat una gran varietat de treballs, però el que realment m’ha agradat i interessat ha set un documental que parla sobre l’educació en el sistema finlandès.

Amb anterioritat ja havia escoltat parlar d’aquest sistema i ja havia vist algunes coses sobre ell. Penso que realment aquest vídeo aporta nocions noves i visions d’infància totalment, “contràries”, a les que hi ha al nostre país. Doncs, personalment penso que hauríem de fer un canvi de seguida i agafar algunes pinzellades ideològiques de Finlàndia.

En el seu model educatiu, per exemple, no hi ha una edat marcada ni un moment evolutiu exacte per a dir, doncs ara comencem a ensenyar a llegir. Sinó que els nens ho fan quan es senten capaços i estan interessats per el món de les lletres. Molta gent pensa que això no és gens correcte, però si vegem els resultats, els nens finlandesos llegeixen molt millor que els espanyols, havent començat després aquest procés d’ensenyament- aprenentatge de la lecto-escriptura. Per tant, això com a futura docent, i com a espanyola, em fa reflexionar, i adonar-me’n que el nostre país necessita un xut d’energia positiva, per a poder arribar a un canvi “radical” i positiu per als nens.

El fet de que l’educació, a Finlàndia, no sigui només treball del centre, sinó també de les famílies, fa que sigui molt més fructífer per als nadons. I a més que es doni, a la societat en general, una igualtat sobre l’educació dels petits.

Un altre aspecte molt important és que els ràtios d’alumnes per professors són menors que els nostres. Allà tenen dos professors per aula, tant en infantil com en primària. Fet que fa que tots els nens estiguin més atesos.

Escollir un professor a Finlàndia, no és fàcil, ja que els hi demanen notes molt altres, s’escullen molt meticulosament. I el que realment m’impacta, és que diuen que els millors mestres els dirigeixen cap a infantil.

Per acabar dir que si tots volem un canvi i lluitem per ell, poc a poc anirem aconseguint petites cosetes, que en un futur seran grans assoliments.

A continuació deixo un parell de links d'alguns dels vídeos que parlen sobre l'educació a Finlàndia.

http://youtu.be/Hi0cR2UmH-g

http://youtu.be/ZED0FRsGwjc

Etiquetes escollides: 1.4 , ja que he arribat a concusions a partir de veure un documental i contrastar amb diverses informacions.

Presentació creativa del documental!

Voleu conèixer en el món dels projectes? Veure un dia a dia dintre d’una escola? Adonar-vos de què és ser mestre realment? Doncs amb aquest documental, podreu veure una petita pinzellada sobre el món de l’educació. Esperem que us motivi i tingueu més ganes de seguir endavant amb els estudis, i veure el futur com a docent com un estil de vida únic i màgic.

El primer que ens agradaria transmetre amb aquesta entrada és donar a conèixer de manera breu i concisa, que és el treball per projectes i quines finalitats té.

Quan docent incorpora a la seva aula aquest tipus de metodologia, ens transmet que té una ideologia molt concreta i que parteix dels eixos bàsics que podem trobar en el procés d’ensenyament–aprenentatge, els quals són: contingut, aprenentatge i ensenyança.

El mestre ha de posar especial èmfasi en la creació de contextos compartits que propiciïn l'aprenentatge.

Aquests tipus de treball serveix per a compartir experiències, entre alumnes i entre alumnes i professor. Un altre aspecte a recalcar és que els infants són el centre de l’aprenentatge, i tot el que es vagi treballant sorgeix del interès d’ells mateixos.

Després d’aquesta breu introducció al món dels projectes, també és important conèixer i valorar la importància d’un documental, com ja hem explicat a l’altre entrada.

Per tant, amb ajuda d’aquestes dues entrades, volem incitar als nostres companys a veure el treball realitzat.

Amb aquest documental, podreu veure la col·laboració de dues mestres, els seus testimonis i que donen a conèixer com és un dia a dia a l’aula, la metodologia, etc. A més amb aquest treball podreu adonar-vos de l’evolució de l’educació i de la imatge d’infància que és té actualment.


Pròximament podreu trobar el documental penjat al blog de cada component del grup i per suposat, esperem que us agradi!!

Etiquetes: personalment crec que al llarg del documental, he reflexionat sobre les bones pràctiques i he arribat a conclusions, a partir de contrastar molta informació diversa.

Els blogs de les companyes que he comentat són...

Aquí penjo els tres blogs, en els quals he comentat en les seves entrades sobre les bones pràctiques.

http://joanamariafonsferrer.blogspot.com.es/2013/04/aconseguint-lautonomia-bona-practica.html?showComment=1370277891427#c1709590588519148479

http://reflexioiinnovacioescoleta.blogspot.com.es/2013/04/descripcio-duna-bona-practica-del.html?showComment=1370278511586#c567415412242199774

http://evmbdm.blogspot.com.es/

En aquesta entrada, crec que he fet un treball de recercar i comparació entre algunes bones pràctiques.

El nostre guió del documental!!

Guió documental

Títol: El treball per projectes.

Finalitat/Objectius:

-    - Mostrar el treball per projectes d’una escola d’Eivissa, concretament l’escola de S’Olivera (Puig d’en Valls).

-    - Comparar metodologies: escola tradicional VS escola nova.

-    - Reflexionar sobre el tema tractat, i així que ens sigui útil per al nostre futur com a docents.

Nombre de filmacions: Es van realitzar tres filmacions.

-          -Una gravació de les entrevistes a les tutores de les aules.

-          -Una altre gravació en la classe dels pastissers.

-          -Una gravació en la classe dels músics de colors.

Destinataris: El nostre documental va dirigit als alumnes de grau d’Educació Infantil. I al mateix temps pot ser d’utilitat, tant per a famílies com per a professionals de l’educació.

Penso que he treballat la competència: 1.2, ja que he estat relfexionant amb el meu grup sobre els elements d'una bona actuació professional.

Experiències 0-3

1-Juguem amb magranes:

Aquesta pàgina m’ha cridat l’atenció perquè treballen amb un element amb el qual els infants han estat en contacte durant un temps a la classe.

El que més m’ha agradat ha estat com va estar distribuït l’espai i la disposició dels materials per tal de comprovar quines possibilitats desenvoluparien els infants. De fet queda reflectit en les observacions recollides i anotades al costat de les fotografies. Penso que la utilització de diferents materials per manipular aquesta fruita, elements per omplir, buidar, estrènyer... va oferir als nens una gran varietat de possibilitats, per anar descobrint tot el que els hi podia aportar aquell fruit.

En conclusió em sembla molt encertat el coneixement del fruit en si mateix, les sensacions que els aporta i la motricitat fina que s'exercita durant la seva experimentació.    

                                                      

2-La llum:

A vegades, no es té en compte que a partir de qualsevol element natural, simple, poden sorgir una gran varietat de propostes que captivaran l’interès i la motivació dels nadons.

El que més m’ha agradat d’aquesta proposta és la quantitat d’activitats que es poden fer sense excés de material. En relació a aquest factor, la foscor, a més de donar un punt nou i interessant al treball amb els nens, ens ajuda a poder treballar emocions. Ja que ens podríem trobar amb infants que tinguessin por als llocs foscos.

Penso que és una proposta que dóna molta autonomia per tal que l’infant vagi creant sense la intervenció de l’adult.

3- Diferents ambients:

Aquí ens parlen de la importància, que té cada lloc dintre del centre, el que ens pot arribar a aportar, etc. Per tant, com ja havia estudiat abans he pogut refrescar els paràmetres o principis.

Per tant aquesta pàgina m’ha ajudat a recordar que s’ha de tenir en compte tots els principis per a que tot vagi bé i aportar als nens tot el que necessiten, els principis són:

-Principi d’habitabilitat.

-Principi d’identitat.

-Comunicació.

Els nostres espais han de ser llocs, càlids, acollidors, segurs, que transmetin confiança. El mobiliari ha d’estar adaptat a l’edat dels infants, a més hem de controlar en tot moment que les dimensions de l’aula ha d’estar regida per el ràtio de nens. També saber que ha d’haver signes d’identificació dintre de les aules, etc.

És a dir, hem de fer de les nostres aules, un lloc familiar, el qual compti amb tot el que necessiten els nostres infants.

Reflexions sobre la jornada en educació infantil: temps i espai.

Quan penso en les paraules, temps i espai, la primera cosa que em ve al cap és l’horari, per a poder organitzar els espais comuns, per realitzar les rutines establertes, cobrir necessitats bàsiques, etc.,és a dir, per a poder portar a terme tots aquests aspectes, és necessari tenir un horari ben dissenyat que s'ajusti al ritme dels infants.

S’ha de tenir ben assumit que totes i cadascuna de les activitats que realitzem durant el matí, són igual d’importants( des de l’hora de dormir, fins l’hora de joc lliure). Per tant, les educadores hem de saber cobrir totes les necessitats bàsiques dels infants. Però mai hem de caure en el mal hàbit de l’excés de fragmentació horària ni a l’excés d’activitats. Per tant, ha d’haver una planificació, però no excessiva, hem de saber deixar un marge de temps per als ritmes individuals. Alguns dels moments que si s’han de tenir ben planificats, per exemple són: l’arribada, l’assemblea, temps de menjar, etc. Un altre aspecte molt important és que ha d'haver-hi temps per als nens i per als adults, tant per als mestres com per a les famílies.

Considero que és un criteri molt important a tenir en compte, el fet que l'escola i la família estiguin en contínua comunicació i coordinació.

Un exemple seria, en les entrades i sortida dels petits a l'escola, aquest és un moment important per al feedback d'informació entre família i escola, però la realitat és que durant la jornada no existeix temps suficient per fer aquest intercanvi d'informació. Una bona relació entre pares i mestres facilitarà al nen el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Per tant, aquesta relació ha de ser cordial i amistosa, creant així un clima harmònic.

Un altre punt a destacar, és com està col·locada l’aula, ja l’organització i decoració és de vital importància per a la vida dintre de la classe. Una aula ha de parlar per ella mateix, que quan algú extern entri, sàpiga que es fa allà, quines són les característiques del grup, etc. És a dir, poder reconèixer amb un cop d’ull la essència dels que estan dintre d’ella.

Les competències que he treballat són: la 4.1, perquè  he revisat el marc teòric per tenir més informació, la 3.2-3.3 ja que, com hem demanàvem, he reflexionat sobre l’espai i el temps.

Un cas similar al de Susana

A partir del cas de na Susana que hem pogut treballar a classe, he fet memòria per tal de recordar alguna situació conflictiva que va sorgir a les meves pràctiques i  com en aquell moment la vaig resoldre.

Crec que coincideixo amb la mateixa situació que li va passar  a na Susana, són situacions que es prenen molt ràpid, que pràcticament no et donen temps a pensar que fer i acabes fent la primera cosa que et ve al cap.

Al centre on jo vaig fer pràctiques un dia un infant va portar un estoig de colors, d’un dibuix molt famós, que li havia regalat la seva àvia la tarda anterior. La mestra va demanar-li, que si per favor podia deixar-lo dintre de la seva motxilla, per a evitar possibles conflictes amb altres companys. Ella va argumentar de manera molt suau al nen que a la classe ja comptàvem amb molts de colors, i que els seus els podia guardar per a dibuixar i pintar a casa seva. Però el nen, només feia que negar-se a la petició de la meva tutora. Ella cansada de demanar-li, va deixar-lo fer. Per tant, el nen ja s’havia sortit amb la seva.

Passada una estona el nen el volia mostrar a tots els seus companys, però a l’hora de prestar-ho no va ser tant fàcil. El nen, es negava, deia que era només seu, plorava i cridava, no el volia deixar a ningú.

La mestra cansada de la situació, intentava deixar-lo de banda, per veure si la rabieta arribava al seu fi. En aquell precís moment, vaig preguntar-li, si podia anar a xerrar amb el nen i intentar explicar-li que era compartir i que comportava el fet de fer-ho.

Vaig anar a parlar amb aquest infant per poder parlar de compartir, encara que jo ja sabia que estava en una fase totalment de “TOT ÉS MEU”, egoista. Però penso que mai és mal moment per intentar pensar sobre el que estem fent.

El nen no em va fer molt de cas en un principi, però després de portar una estona parlant amb ell, ja estava més tranquil. I va decidir aixecar-se del coixí on estava assegut, i anar a jugar amb uns companys. El joc fou compartit totalment, ja que finalment van acabar tots, pintant amb els colors.

Per anar acabant voldria comentar que la tutora no va tenir la paciència suficient per a donar a aquell petit incident tota la importància real que tenia. Perquè aquell hagués pogut ser un moment fonamental, per a poder treballar de forma conjunta tots amb tots.

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada són:  la reflexió dels errors i millorar la meca actuació professional,l'autonomia de l'aprenentatge i la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.  

Donem voltes al DAFO.

Quan ens van plantejar al seminari que havíem de fer un anàlisi del DAFO, vaig pensar: si realment no sé que és com ho faig a fer? Podré recordar tots els aspectes que definien al meu centre de pràctiques? Poc a poc, i  repensat un poc, van anar sortint.

Penso que aquesta pràctica és realment útil per a les que ja tenim les pràctiques convalidades, per el fet que, amb el temps m’he anat adonant de com ha de ser un centre, aprenent coses noves i intentant focalitzar-les en les experiències pràctiques que he tingut fins ara.

Una vegada realitzat l'anàlisi del meu centre, comparant amb una companya que va fer les pràctiques amb jo, aquí penjo com ha quedat el quadre:

DEBILITATS	AMENACES
-Estructura del pati -Mala distribució d’algunes aules. -Manca d’educadors.	-Preu bastant elevat.
FORTALESES	OPORTUNITATS
-Bon treball en equip. -Molt d’espai. -Bona seguretat. -Cuina pròpia. -Neteja adequada.	-Bona localització. -Pàrquing. -Parc infantil, just front al centre. -Mercat pagès al costat. -Disponibilitat horària.

Una de les coses fortes del centre on vaig portar a terme les meves pràctiques és la bona comunicació i companyerisme entre tots els treballadors. Així com el tracte amb les famílies. Per tant cal esmentar que aquest fet va fer, que les alumnes de pràctiques ens sentíssim acollides. Això ens va ajudar en tot moment, ja que sentir que estàs rodejat d’un bon clima, fa que els dies siguin com a segons, i puguis aprendre i gaudir moltíssim de la part pràctica que té el teu futur treball.

Aquest centre està molt ben situat ja que és de fàcil accés, i disposa d’un pàrquing que considero molt important per als pares. També, als voltants disposa d'un parc infantil, un mercat de fruites, a més d'altres comerços.

Una amenaces que hi havia, és que era un centre molt car i pel consegüent molts pares no poden permetre's portar als seus a fills. D'altra banda, cal dir que és un centre nou, pot ser poc a poc canviï. Una altre debilitat que podem trobar, és que el pati és massa pobre, de fet aquest va ser el projecte de millora que nosaltres, com a practicants, vam plantejar al centre. 

D’altra banda, una de les coses que hem va agradar molt d’aquest centre és la complicitat amb les famílies. Això fa que sigui un centre familiar i que tot el que hi acudeixi senti que forma part d’aquest.

Vivència d'una intervenció dintre de l'aula.

Aquesta nova entrada havia de narrar alguna observació viscuda dintre de l'aula, com ja fa un parell d'anys que vaig fer les pràctiques, penso que explicar una de les meves intervencions dintre de l'aula és una de les millors maneres per a explicar el que jo vaig observar i com els nens reaccionaren davant l'activitat proposada per mi.

El títol de l'activitat era: PINTEM AMB ESPONGES

El procediment que vaig portar a terme tant per a preparar-la com per a fer-la va ser el següent:

Vaig preparar en el pati interior de L'aula un llençol al terra, rodejant aquest trobem diversos recipients amb pintura i alguns amb aigua. També vaig oferir als nens esponges.

Abans de començar els hi vam posar els pitets per a que no es pintessin tant la roba. Tot seguit comença l'acció les estrelles,nom del grup classe, han remullat les esponges en l'aigua, llavors els hi han posat pintura i havien de pintar el llençol. Al finalitzar l'activitat va quedar el llençol tot pintat i ens va servir com a  decoració per a l'aula.

A més de pintar, els nens van conèixer que l'esponja absorbeix l'aigua i també que la pintura mesclada amb aigua queda diferent que tota sola. Fou tota una experiència per a ells i tant ells com jo vam gaudir moltíssim.

Tots els nens van fer molt bé l'activitat, els meus objectius plantejats amb anterioritat es van complir. Els infants van gaudir molt de l'experiència de pintar amb esponges i també de la sensació de haver de pintar agenollats, ja que el llençol estava al terra.

Desprès d'haver fet aquesta activitat puc dir que vaig quedar molt satisfeta amb el resultat general de 

l'activitat i cal assenyalar que a mesura que vaig anar fent activitats-vaig aprendre moltes coses noves.

L'únic error que va haver és que es va quedar tot el terra pintat, per tant si la tornès a repetir ho la faria en el pati sobre la gespa o posaria bosses de fems per tot el terra.

Penso que en unes poques línies queda reflectit una petita intervenció meva en les meves pràctiques, a més d'una autoavaluació per a poder anar millorant i aprenent dels errors.

Penjo alguna fotografia de l'activitat per a quedi plasmat el que va ocórrer en aquesta:

Valoració de les competències

Repensar en les competències que té un mateix de vegades pot ser una mica difícil, ja que pot ser creus que tens alguna d'aquelles competències i no és així o al revés. Per tant, abans de pensar en quines son aquelles que ens defineixen, que formen part de la personalitat de mestre que tinc dintre mi, he de reflexionar i parar-me a pensar en elles. És a dir, descobrir, sense cap dubte, que em diferència dels altres i quines són aquelles competències que tinc o que podria arribar a tindre.

Jo ja tinc el pràcticum fet, per tant no puc dir que actualment estigui dintre d'una aula i que pugui saber quines són les que utilitzo, però si puc comentar quines formaren part de les meves pràctiques.

M'agradaria assenyalar que quan vaig entrar dintre de l'aula per primera vegada, pensava que no seria capaç, que no tenia eines suficients per a poder dur a terme aquell treball, però poc a poc t'adones que de manera innata surten i que saps molt més del que tu creus.

Personalment pens que un punt fort, una competència bona que tinc, és la meva capacitat de treball en equip, ja que penso que així el que es fa dintre de les aules amb els nens arriba a ser més coordinat, fructífer, que s'arriba a donar classes més amenes i per suposat, estructurades.

D'altra banda també penso que tinc empatia amb els infants. Això fa que el treball sigui agradable i bo, que els objectius de l'aula tinguin a veure amb els interessos dels nens i no amb el que "en teoria s'ha de treballar". Junt amb aquesta característica penso que dintre de l'aula s'ha de treballar per a que el nin tingui desig per aprendre i fer que tots ells siguin capaços d'autoevaluar-se, per tant, crear persones crítiques tant amb l'entorn en el que viuen com amb ells mateixos.

Finalment, parlaré sobre una altre competència relacionada amb l'utilització de les noves tecnologies. Per a mi no és un gran problema actualment, ja que des de que vàrem començar els estudis ens ha insistit molt amb això i  hem fet quasi tots els treballs amb suports visuals com per exemple: movie maker, power point, etc. a més de portar un any utilitzant el blogger. Per tant, penso que aquestes eines, i d'altres, si s'utilitzen dintre de la classe poden arribar a ser de gran ajuda, tant per al mestre com per a l'alumne.

Vull acabar dient que podria parlar sobre totes les competències, per penso que de cadascuna s'ha de tenir alguna característica, que he pensat que seria millor destacar-ne algunes de les que pens que tinc i així més endavant, a mesura que avanci el curs, ja podré anar adonant-me de quin és el meu progrés i de tot el coneixement que he anat ficant dintre de la meva motxilla.