Experiències 0-3

1-Juguem amb magranes:

Aquesta pàgina m’ha cridat l’atenció perquè treballen amb un element amb el qual els infants han estat en contacte durant un temps a la classe.

El que més m’ha agradat ha estat com va estar distribuït l’espai i la disposició dels materials per tal de comprovar quines possibilitats desenvoluparien els infants. De fet queda reflectit en les observacions recollides i anotades al costat de les fotografies. Penso que la utilització de diferents materials per manipular aquesta fruita, elements per omplir, buidar, estrènyer... va oferir als nens una gran varietat de possibilitats, per anar descobrint tot el que els hi podia aportar aquell fruit.

En conclusió em sembla molt encertat el coneixement del fruit en si mateix, les sensacions que els aporta i la motricitat fina que s'exercita durant la seva experimentació.    

                                                      

2-La llum:

A vegades, no es té en compte que a partir de qualsevol element natural, simple, poden sorgir una gran varietat de propostes que captivaran l’interès i la motivació dels nadons.

El que més m’ha agradat d’aquesta proposta és la quantitat d’activitats que es poden fer sense excés de material. En relació a aquest factor, la foscor, a més de donar un punt nou i interessant al treball amb els nens, ens ajuda a poder treballar emocions. Ja que ens podríem trobar amb infants que tinguessin por als llocs foscos.

Penso que és una proposta que dóna molta autonomia per tal que l’infant vagi creant sense la intervenció de l’adult.

3- Diferents ambients:

Aquí ens parlen de la importància, que té cada lloc dintre del centre, el que ens pot arribar a aportar, etc. Per tant, com ja havia estudiat abans he pogut refrescar els paràmetres o principis.

Per tant aquesta pàgina m’ha ajudat a recordar que s’ha de tenir en compte tots els principis per a que tot vagi bé i aportar als nens tot el que necessiten, els principis són:

-Principi d’habitabilitat.

-Principi d’identitat.

-Comunicació.

Els nostres espais han de ser llocs, càlids, acollidors, segurs, que transmetin confiança. El mobiliari ha d’estar adaptat a l’edat dels infants, a més hem de controlar en tot moment que les dimensions de l’aula ha d’estar regida per el ràtio de nens. També saber que ha d’haver signes d’identificació dintre de les aules, etc.

És a dir, hem de fer de les nostres aules, un lloc familiar, el qual compti amb tot el que necessiten els nostres infants.

Reflexions sobre la jornada en educació infantil: temps i espai.

Quan penso en les paraules, temps i espai, la primera cosa que em ve al cap és l’horari, per a poder organitzar els espais comuns, per realitzar les rutines establertes, cobrir necessitats bàsiques, etc.,és a dir, per a poder portar a terme tots aquests aspectes, és necessari tenir un horari ben dissenyat que s'ajusti al ritme dels infants.

S’ha de tenir ben assumit que totes i cadascuna de les activitats que realitzem durant el matí, són igual d’importants( des de l’hora de dormir, fins l’hora de joc lliure). Per tant, les educadores hem de saber cobrir totes les necessitats bàsiques dels infants. Però mai hem de caure en el mal hàbit de l’excés de fragmentació horària ni a l’excés d’activitats. Per tant, ha d’haver una planificació, però no excessiva, hem de saber deixar un marge de temps per als ritmes individuals. Alguns dels moments que si s’han de tenir ben planificats, per exemple són: l’arribada, l’assemblea, temps de menjar, etc. Un altre aspecte molt important és que ha d'haver-hi temps per als nens i per als adults, tant per als mestres com per a les famílies.

Considero que és un criteri molt important a tenir en compte, el fet que l'escola i la família estiguin en contínua comunicació i coordinació.

Un exemple seria, en les entrades i sortida dels petits a l'escola, aquest és un moment important per al feedback d'informació entre família i escola, però la realitat és que durant la jornada no existeix temps suficient per fer aquest intercanvi d'informació. Una bona relació entre pares i mestres facilitarà al nen el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Per tant, aquesta relació ha de ser cordial i amistosa, creant així un clima harmònic.

Un altre punt a destacar, és com està col·locada l’aula, ja l’organització i decoració és de vital importància per a la vida dintre de la classe. Una aula ha de parlar per ella mateix, que quan algú extern entri, sàpiga que es fa allà, quines són les característiques del grup, etc. És a dir, poder reconèixer amb un cop d’ull la essència dels que estan dintre d’ella.

Les competències que he treballat són: la 4.1, perquè  he revisat el marc teòric per tenir més informació, la 3.2-3.3 ja que, com hem demanàvem, he reflexionat sobre l’espai i el temps.

Un cas similar al de Susana

A partir del cas de na Susana que hem pogut treballar a classe, he fet memòria per tal de recordar alguna situació conflictiva que va sorgir a les meves pràctiques i  com en aquell moment la vaig resoldre.

Crec que coincideixo amb la mateixa situació que li va passar  a na Susana, són situacions que es prenen molt ràpid, que pràcticament no et donen temps a pensar que fer i acabes fent la primera cosa que et ve al cap.

Al centre on jo vaig fer pràctiques un dia un infant va portar un estoig de colors, d’un dibuix molt famós, que li havia regalat la seva àvia la tarda anterior. La mestra va demanar-li, que si per favor podia deixar-lo dintre de la seva motxilla, per a evitar possibles conflictes amb altres companys. Ella va argumentar de manera molt suau al nen que a la classe ja comptàvem amb molts de colors, i que els seus els podia guardar per a dibuixar i pintar a casa seva. Però el nen, només feia que negar-se a la petició de la meva tutora. Ella cansada de demanar-li, va deixar-lo fer. Per tant, el nen ja s’havia sortit amb la seva.

Passada una estona el nen el volia mostrar a tots els seus companys, però a l’hora de prestar-ho no va ser tant fàcil. El nen, es negava, deia que era només seu, plorava i cridava, no el volia deixar a ningú.

La mestra cansada de la situació, intentava deixar-lo de banda, per veure si la rabieta arribava al seu fi. En aquell precís moment, vaig preguntar-li, si podia anar a xerrar amb el nen i intentar explicar-li que era compartir i que comportava el fet de fer-ho.

Vaig anar a parlar amb aquest infant per poder parlar de compartir, encara que jo ja sabia que estava en una fase totalment de “TOT ÉS MEU”, egoista. Però penso que mai és mal moment per intentar pensar sobre el que estem fent.

El nen no em va fer molt de cas en un principi, però després de portar una estona parlant amb ell, ja estava més tranquil. I va decidir aixecar-se del coixí on estava assegut, i anar a jugar amb uns companys. El joc fou compartit totalment, ja que finalment van acabar tots, pintant amb els colors.

Per anar acabant voldria comentar que la tutora no va tenir la paciència suficient per a donar a aquell petit incident tota la importància real que tenia. Perquè aquell hagués pogut ser un moment fonamental, per a poder treballar de forma conjunta tots amb tots.

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada són:  la reflexió dels errors i millorar la meca actuació professional,l'autonomia de l'aprenentatge i la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.  

Donem voltes al DAFO.

Quan ens van plantejar al seminari que havíem de fer un anàlisi del DAFO, vaig pensar: si realment no sé que és com ho faig a fer? Podré recordar tots els aspectes que definien al meu centre de pràctiques? Poc a poc, i  repensat un poc, van anar sortint.

Penso que aquesta pràctica és realment útil per a les que ja tenim les pràctiques convalidades, per el fet que, amb el temps m’he anat adonant de com ha de ser un centre, aprenent coses noves i intentant focalitzar-les en les experiències pràctiques que he tingut fins ara.

Una vegada realitzat l'anàlisi del meu centre, comparant amb una companya que va fer les pràctiques amb jo, aquí penjo com ha quedat el quadre:

DEBILITATS	AMENACES
-Estructura del pati -Mala distribució d’algunes aules. -Manca d’educadors.	-Preu bastant elevat.
FORTALESES	OPORTUNITATS
-Bon treball en equip. -Molt d’espai. -Bona seguretat. -Cuina pròpia. -Neteja adequada.	-Bona localització. -Pàrquing. -Parc infantil, just front al centre. -Mercat pagès al costat. -Disponibilitat horària.

Una de les coses fortes del centre on vaig portar a terme les meves pràctiques és la bona comunicació i companyerisme entre tots els treballadors. Així com el tracte amb les famílies. Per tant cal esmentar que aquest fet va fer, que les alumnes de pràctiques ens sentíssim acollides. Això ens va ajudar en tot moment, ja que sentir que estàs rodejat d’un bon clima, fa que els dies siguin com a segons, i puguis aprendre i gaudir moltíssim de la part pràctica que té el teu futur treball.

Aquest centre està molt ben situat ja que és de fàcil accés, i disposa d’un pàrquing que considero molt important per als pares. També, als voltants disposa d'un parc infantil, un mercat de fruites, a més d'altres comerços.

Una amenaces que hi havia, és que era un centre molt car i pel consegüent molts pares no poden permetre's portar als seus a fills. D'altra banda, cal dir que és un centre nou, pot ser poc a poc canviï. Una altre debilitat que podem trobar, és que el pati és massa pobre, de fet aquest va ser el projecte de millora que nosaltres, com a practicants, vam plantejar al centre. 

D’altra banda, una de les coses que hem va agradar molt d’aquest centre és la complicitat amb les famílies. Això fa que sigui un centre familiar i que tot el que hi acudeixi senti que forma part d’aquest.