Un cas similar al de Susana

A partir del cas de na Susana que hem pogut treballar a classe, he fet memòria per tal de recordar alguna situació conflictiva que va sorgir a les meves pràctiques i  com en aquell moment la vaig resoldre.

Crec que coincideixo amb la mateixa situació que li va passar  a na Susana, són situacions que es prenen molt ràpid, que pràcticament no et donen temps a pensar que fer i acabes fent la primera cosa que et ve al cap.

Al centre on jo vaig fer pràctiques un dia un infant va portar un estoig de colors, d’un dibuix molt famós, que li havia regalat la seva àvia la tarda anterior. La mestra va demanar-li, que si per favor podia deixar-lo dintre de la seva motxilla, per a evitar possibles conflictes amb altres companys. Ella va argumentar de manera molt suau al nen que a la classe ja comptàvem amb molts de colors, i que els seus els podia guardar per a dibuixar i pintar a casa seva. Però el nen, només feia que negar-se a la petició de la meva tutora. Ella cansada de demanar-li, va deixar-lo fer. Per tant, el nen ja s’havia sortit amb la seva.

Passada una estona el nen el volia mostrar a tots els seus companys, però a l’hora de prestar-ho no va ser tant fàcil. El nen, es negava, deia que era només seu, plorava i cridava, no el volia deixar a ningú.

La mestra cansada de la situació, intentava deixar-lo de banda, per veure si la rabieta arribava al seu fi. En aquell precís moment, vaig preguntar-li, si podia anar a xerrar amb el nen i intentar explicar-li que era compartir i que comportava el fet de fer-ho.

Vaig anar a parlar amb aquest infant per poder parlar de compartir, encara que jo ja sabia que estava en una fase totalment de “TOT ÉS MEU”, egoista. Però penso que mai és mal moment per intentar pensar sobre el que estem fent.

El nen no em va fer molt de cas en un principi, però després de portar una estona parlant amb ell, ja estava més tranquil. I va decidir aixecar-se del coixí on estava assegut, i anar a jugar amb uns companys. El joc fou compartit totalment, ja que finalment van acabar tots, pintant amb els colors.

Per anar acabant voldria comentar que la tutora no va tenir la paciència suficient per a donar a aquell petit incident tota la importància real que tenia. Perquè aquell hagués pogut ser un moment fonamental, per a poder treballar de forma conjunta tots amb tots.

Les etiquetes que he treballat en aquesta entrada són:  la reflexió dels errors i millorar la meca actuació professional,l'autonomia de l'aprenentatge i la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.